setmanarisoller.catsepBlogs del Setmanari Sóller

El fracàs de l’atletisme espanyol olímpic

29 agost 2008 – 11:35

Un cop acabats els jocs olímpics, la collita de metalls per part de la delegació espanyola ha estat, per dir-ho simplement, interpretable. Per uns és millor perquè la qualitat dels metalls ha augmentat, i per altres haurà estat pitjor perquè el número de medalles ha baixat lleugerament (en concret una). Lluny, aixó sí, del que els més optimistes esperaven, és a dir, superar les 22 de Barcelona 92. I la vertiat és que, si aquest cop no s’ha aconseguit, només és pel fracàs de l’atletisme.

No és menys cert que algunes medalles s’han perdudes en altres modalitats on s’esperava obtenir-ne, exemples com la triatló, l’actuació de la mallorquina Marga Fullana, alguna en judo, i altres que ara mateix no se m’acudeixen. Però aquestes han quedat compensades amb altres inesperades, com la de vela en classe “Tornado”, la de ciclisme femení en pista, o una d’esgrima, entre altres. Al final, si sumes i restes, guanyes el que et mereixes.

Però el cas de l’atletisme no té consol. Només estigueren al nivell esperat el dia de la desfilada inaugural, quan es montaren una bona festa enmig de la pista que fou el centre d’atenció de tot l’estadi.I tal volta també varen tenir el seu mèrit a l’hora d’esgotar els mils de preservatius que es varen repartir a la villa olímpica, vist després, el rendiment de molts d’ells a l’hora de competir. Res a dir d’aquells que, fent les seves millors marques personals o fins i tot récords nacionals, no pogueren optar a medalla (el que fa el que pot no està obligat a més), però casos en què s’han estat preparant durant quatre anys per l’ocasió, que han estat inclosos dins el Pla ADO, o sia, subvencionats, i que són atletes amb experiència, les excuses del seu fracàs són, com a mínim, males d’entendre. Que si un ha begut massa aigua, que si l’altre no ha pogut aguantar els darrers metres, que si “les cames no m’anaven bé“, o que “he tingut problemes estomacals“, o si la calor per aquí i la humitat per allà, etc. etc. Què és que els altres competidors no bevien, menjaven, entrenaven i patien la mateixa calor i la mateixa humitat que els espanyols?

Vaja, que som els reis de la festa i la patxanga i, a partir d’ara, també ho serem de les excuses. Ens hauríem de plantejar si canviar aquest Plan ADO o bé que els atletes no han entés gaire bé les sigles i han interpretat “Atletas Descansando Olimpicamente”.

  1. Una resposta a “El fracàs de l’atletisme espanyol olímpic”

  2. Se que els seus escrits Andeu en el Setmanari Sóller són molt seguits.Pel que fa en aquest bloc pareix que també.Primer felicitacions a tots per aquest nou mitja.
    Pel que fa a l´atlatisme Espenyol efectivament ha estat un fracàs, però no tota la culpa és dels atlete crec, pens que l´infrastructura tan a nivell d´instalacions com entrenadors amb coneixaments i matarial edequat per treballar la base de l´esportiste sigui de l´esport que sigui és el que ens fa falta i sobre tot un gran sentit de profesionalitat en tots els aspectes, no se si estarà decort en jo?

    Per Tonyo el set 6, 2008

Enviar un comentari